EL GRAN ARTUR

Esta mañana repasando el Facebook para ver si había novedades he visto un escrito de Artur en el que nos mencionaba y que quería compartir con vosotros.

El propósito principal de este blog desde el primer día de su creación es el de conseguir enganchar a la gente al mundo del deporte, da igual a cual de ellos, lo importante es disfrutar de lo que tenemos y poder conocer a la magnífica gente que hay dentro de este mundillo.

Como bien dice Artur, le comenzamos conociendo cuando el era voluntario, con sobrepeso pero con sus inquietudes. Por ser multiempleado y por su vida familiar era complicado que se convirtiera en un corredor de ultra distancia pero si algo nos ha demostrado este compañero es que con ilusión y trabajo todo se puede conseguir.

Hará un año que se puso a entrenar haciendo rodajes por el Castillo de Bellver con la nutricionsita Maria Colomer la cual ya nos había ayudado a nosotros y a otros amigos. Artur desde esos días realizó un cambio drástico, tenía un objetivo a la vista pero no lo decía en voz alta.

Una tarde se vino con Samu, Kiko y conmigo al Port de Valldemossa a realizar un entreno, hizo casi toda la subida caminando pero el sabía que así se empieza, que el camino no iba a ser fácil. Pocos meses después ya eraq un miembro de Mallorca Trail, con muchos kilos menos gracias a su dieta y a sus entrenos, ya corría por Na Burguesa con el grupo y sumaba km.

Esta semana ha acompañado a los Mallorca Trails en los entrenos de la Ultra en 3 jornadas y las ha acabado perfectamente, feliz y satisfecho ya que el trabajo ya está hecho y el objetivo cumplido.

Porque para muchos y quizás hasta para el mismo el Objetivo era y es acabar la UMSDT 2013 que seguro que lo conseguirá, pero para mi creo que para sus adentros era uno diferente, era formar parte de este mundillo, encontrarse bien con si mismo, ver que podía realizar lo que se planteara y poder conocer todos aquellos rincones que veía a través de fotos por la web.

Artur, muchas gracias por la lección que nos has dado, has conseguido en un tiempo récord algo increíble y por ello nos sentimos orgullosos de poder decir que en cierta manera somos parte de ese cambio.

En 2011 nos acompañastes al UTMB y no sólo nos hicistes el seguimiento sino que incluso nos acompañastes el último tramo, este año no podrá ser, tienes trabajo y familia, pero si sigues así quizas en poco tiempo será el gran Artur el que cruze la meta de la UTMB, por que no? En guerras más difíciles a luchado...

Una aventura saps segur quan comença, pots preveure moltes coses, però una aventura en sí mateixa esdevé quan descobrir, explorar, apendre...quan no passa el que tens previst. Això seria la eséncia de l'aventura. 
La meva va començar a la primera reunió de voluntaris per preparar les curses de resistencia en muntanya, actualment enomenades TMSDT I UMSDT.
Després d'obrir la porta d'una sala de reunions del Palma Arena, única instal·lació al mon amb un ascensor que no du enlloc, la primera imatge va ser veure el final d'una rialla d'un noi assegut a una gran taula de reumions, envoltada de gent,que tenia al costat una noia que semblava que li seguia el comentari...intercanvi de mirades, i va començar a aperèixer gent i mes gent fins omplir la sala. Jo només coneixia n'Esther, qui havia convocat la reunió i una de les màximes responsables de l'organizació.
Em va sobtar l'entrada d'un home molt prim que tothom va saludar com si el conegues de fa temps, fins i tot amb una certa admiració. Jo només vaig di hola.
Una noia, presentada com a Pau, responsable del que podria ser l'area médica de l'organització, em va sorpendre per la seva fermesa quan xerrava de deixar al corredor tranquil, no agobiar-lo, no medicar-lo...un munt d'instruccions desconegudes...
Va passar la cursa. El primer cop que feia de voluntari, el primer cop que veia una cursa de muntanya, i el primer cop que vaig decidir que si algú era capaç de còrrer durant un dia sense aturar, jo ajudaria en igual manera.
D'aquell primer cop de tantes coses, una sarreta i uns mitjons van quedar desats a un calaix. Aquella parella la vaig tornar a veure algun cop, sempre rien. El tio prim, també de la reunió, que fins i tot em va oferir material propi seu per si em feia falta i no l'hagués de comprar, feia la Marathon des Sables...si, va resultar se en Toni C.
Un dia na Pau, xerran no sé a on, em va dir que no desconectes, que no deixés aquest mon si m'agradava, i en veure'm perdut em va dir que visiteswww.aventuraspormallorca.com i el Roman, aquell que vam veure a Deià, durant la cursa,amb na Carme, que arrossegava una lessió i em recordava que era la parella que somreia a la reunio sempre organitzava activitats, coses en les que podia participar...i vaig visitar el blog, i encara ara, tres anys després vaig seguint.
I del blog d'en Roman em va impactar un en llaç. Era el d'una corredora que va tenir la genial idea de titular el seu blog "empezar a correr a los cuarenta años"
No he deixat d'admirar aquesta athleta, d'uns mesos més que jo, i per això i la seva forma de narrar les seves participacions en curses, amb "lo mejor" , "lo plus" i es clar "lo peor" sense tallar-se un pel. Va passar temps llegint el seu blog fins que la vaig coneixer en persona. Inquieta, plena de força sempre... I vaig continuar fent de voluntari fins que un dia vaig deixar de fumar, i vaig començar a anar al gimnàs, jo que no havia entrat mai a un.
Sense saber-ho seguin en Roman i n Tere, coneixent-los poc a poc, ja fóra corren en entrenos d'ofeg, un dia d'escalada, un d'espeleologia, massis del Mont Blanc, sotides en bici, ...
AMICS!!! Ara ells i molts més que gràcies a ells dos, segur que sense saber-ho, he anat coneixent, som amics.
Tres anys després d'aquella reunió, molts amics, entrenos...i sobretot grans moments em sento joiós d'haver començat gràcies especialment na Tere, i en Roman una aventurapermallorca, que m'ha fet millor persona, i sobretot m'ha enriquit.
Un dia vaig treure del calaix la samarreta, els mitjons i vaig començar a còrrer per sa.muntanya, anava amb en Roman i na Carme, na Tere, i més gent.
Avuí queden dinou dies perquè comenci la cuarta cursa UMSDT...en la que participaré consecutivament...però aquesta TMSDT serà la primera com a corredor!!!
I la meva aventura, aquella que un dia va començar en una reunió de voluntari....continua!!
Gràcies Amics!!