La familia Rullan siempre es una referencia a tener en cuenta, tanto por la forma de ser de toda la familia (ejemplar), serviciales, humildes, simpáticos y con una fuerza de voluntad increible como por el nivel que atesoran en cuanto a deportes se tratan, los hermanos Rullan están dando guerra en el mundo de las carreras de montaña y nosotros disfrutamos con sus aventuras.
Este fin de semana corrieron una carrera y como es de costumbre a principios de semana se cuela alguna foto en el facebook, en este caso no se veía una cara de sufrimiento sino de alegría y diversión ¿Iba sobrado? Pues no, se trataba de una carrera peculiar con un aliciente diferente, os aconsejo leer la crónica de nuestro amigo, no tiene desperdicio y os dejo aquí el enlace a la clasificación de la carrera.
Gracias Pere por hacernos llegar esta crónica y así conocer un poco más como son los miembros de esta gran familia.
Cursa la Cameta
coixa de Miravet per Pere Rullan.
Aquest passat cap de setmana vaig anar a Miravet, on la federació catalana m´ havia convocat per una concentració de pre-temporada, a n´aquesta concentració van estar presents nombrosos components tant de la selecció catalana com també algun corredor de la federació Balear, Eva María Moreda, Joan Navarro i el seleccionador Toni sunyer.
Vam compartir un cap de setmana de veritable bon ambient, que es el que
realment importa, a més de fotre canya als entrenaments, així, ni més ni menys,
el dissabte dematí vam acumular 18 km´s en un entreno de qualitat per pla i s´horabaixa
i tornarem, de manera més suau però, amb un rodatge i uns estiraments.
Era un incògnita com hem trobaria, ja que aquest hivern he fet
multiactivitats: Esquí de muntanya, bicicleta, natació i córrer, amb un dia de
qualitat màxim per setmana; Així que la idea era clara, disfrutar, anar a
trobar bones sensacions i… jejejejeje
Una carta tenia guardada, ja planificada tota la setmana i “maxacada” pel
meu germà a casa! (Es veu que passem fam o no sé jeje) El seleccionador m´havia
comentat que la cursa era un rodatge més, que no teníem que demostrar res,
perquè a les altures de temporada que estem, acabem de començar, i va ser ell
mateix que hem va picar amb el que vaig acabar carregant a s´esquena…
M´explicaré millor, la cursa del diumenge, la cursa de la Cameta coixa, és
una cursa de 19 km´s i 1300 d+ que es realitza a un petit poble (800 habitants)
de les Terres de l´Ebre de nom Miravet, conegut en part per el seuimpressionant
castell.
Realment és una cursa bastant guapa, on és impressionant l´entusiasme que
hi posa tot el poble, col·laborant de manera desinteressada i aconseguint
organitzar una cursa de un nivel realment alt.
Hi ha molts de premis però un especialment interessant, jeje que és un
“jamón”, sí, sí, el que sentiu, bé aquí li diuen pernil! Aquest es troba penjat
a un arbre aproximadament al km 11 de cursa i l´ agafa el primer home i la
primera dona (n´hi ha un per cada gènere) que vol amb la dura condició que l´ha
de carregar fins a sa línia de meta perquè sigui seu.
I clar, normalment els primers solen passar de agafar-lo, però bé, tant
n´haviem parlat... Que quan m´anava atracant al km 11 cada vegada hi pensava
més, no sabia que fer, si agafar el pernil o seguir corrent jeje estàvem en
Juan Navarro i jo corrent en 4 rt i 5è lloc, i ses sensacions eren bones, amb
es de davant a poc temps...
Però finalment no m´hi vaig poder resistir jaja vaig passar per s´arbre i
el vaig veure penjat allà... Havia de ser meu jaja, així que me vaig posar sa
super motxilla a s´esquena i a seguir, tris tres, anant com podia, aguantant sa
motxilla perquè no anés de banda a banda, van anar passant es km´s i es cuixot
amb jo jaja però a falta de uns 2 km´s sa motxilla va dir-me adéu, renunciava a
seguir aguantant és pes des pernil, ella sí , jo no!
Així que damunt un hombro una estona, una estona damunt s´altre, una estona
com si fos un bebè... Vaig aconseguir dur-lo fins a meta i que fos meu! Jajaja
Acabant a 16 minuts del primer i en 13è lloc de la general així i tot i molt
content, ja ho crec que serà bó es cuixot pensava jo!
I res, dolent no ho és perquè ja l´hem fet avall! Quin remei... haurem de
entrenar més per cremar-lo!
Destacar el paper de els mallorquins com Eva Maria Moreda, que amb un temps
espectacular, va aconseguir el primer lloc en fèmines. Juan Navarro, tot i no
tenir el seu dia, finalment va aconseguir un 10 ena posició i d´altres
mallorquins com Jaume Fanals, que va classificar-se el número 26!
Bon cap de setmana, bona organització, bona gent i bones sensacions!
Això acaba de començar, enguany, donarem guerra, això sí... Sempre Pas a
pas!
No hay comentarios:
Publicar un comentario