UN CAMPEON MUNDIAL EN NUESTRA FAMILIA

Este es el reportaje que le han hecho a mi tio Fernando en el diario El Periodico de cataluña, es una eminencia en la medicina, logrando el primer transplante de pulmón con éxito en España, pero de lo que realmente se siente orgulloso es de ser futbolista, la entrevista no tiene desperdicio, os la aconsejo a todos.

-¿Què? ¿Que la copa porta el seu nom?

Exacte. La Ferran Morell Cup.




-¿De debò?
-De debò. Ha, ha, ha.


Aquí la clau és el futbol. Encara que el doctor Morell és això, un doctor, un metge, i és el cap de Pneumologia de l'Hospital Vall d'Hebron, i és catedràtic, i una autoritat en la matèria, i l'entrevista la concedeix enfundat en una bata blanca i tot fa pensar en medicina i en ciència i en hospitals, no: aquí la clau és el futbol. Perquè no és només que el trofeu del Campionat Mundial per a Metges porti el seu nom, i no és només que ell hagi creat el campionat, i per això el trofeu porti el seu nom; i no és només que l'equip català, amb, per cert, les seves precises assistències des de la banda dreta, hagi guanyat l'última edició, no: és que Ferran Morell és el cor de tot això. El Joseph Blatter dels metges.



-M'està dient que vostè va crear això. Aquest campionat. El Mundial de Futbol per a Metges.
-En efecte.



-Caram. ¿M'ho explica?
-És clar. Això va començar amb un equip que vam muntar aquí, al Vall d'Hebron, fa 38 anys. Galens, l'equip dels metges. Ens entrenàvem, jugàvem campionats... Fins i tot va arribar a jugar a Tercera Regional. L'any 78 vam començar, com m'agrada dir, la nostra carrera internacional. Ha, ha, ha. Vam anar a Cannes, als Jeux Internationaux de la Medicine, però ens vam emportar una decepció perquè no hi havia cap control, jugava qui volia, allò era un festival, els equips portaven jugadors que no eren metges i que eren boníssims. Un desastre.



-Vaja.
-Però ho vam tornar a provar. Es feia un torneig de metges a Venècia i hi vam anar. Però ¿sap què?



-Què.
-Que era el mateix. Però no es pensi que era una qüestió gremialista, entengui'm, el que és interessant de jugar amb els col·legues és que comparteixes interessos, i parles, abans o després dels partits, però també que, vulguis o no, el nivell és més o menys el mateix, tots tenim les hores que tenim per entrenar-nos, poques. No ho sé, ens agradava així. Dit això, a Venècia de totes maneres vam jugar uns quants anys, i dos cops vam quedar campions: el 92 i el 94.



-Bé. Té mèrit.
-Sí. El que va passar va ser que al final me'n vaig cansar i vaig dir: «Com que no ho feu per a metges, només per a metges, muntaré el meu propi campionat». I sí. Vaig venir i vaig muntar el meu propi torneig.



-¿Aquí?
-Sí, a Barcelona. Durant 10 anys el vam fer aquí, del 94 al 2003. La final la jugàvem al Miniestadi, i no vulguis saber la il·lusió que feia escoltar el teu nom per la megafonia. «Amb el número tal, Ferran Morell».





-¿I després?
-¿Després de Barcelona? Vam decidir que era just que el torneig comencés a rodar pel món. Es va fer al Brasil, després a Alemanya, a Austràlia... Però pel camí va canviar, perquè el 2005 es va decidir que fos per nacions. Fins llavors hi participàvem com a Galens, però a partir d'aquí ens vam convertir en l'equip de Catalunya. Per cert, va ser quan el torneig se'n va anar d'aquí que van posar el meu nom a la copa.



-La Ferran Morell Cup.
-Em fa il·lusió. És el millor que tinc al meu currículum. Ha, ha, ha.



-Expliqui'm com s'ho va fer perquè juguessin només metges.
-Ah, sí. És senzill. Cada equip té cinc preguntes sobre medicina, preguntes bàsiques, però que un sap que qualsevol metge controla. Al descans, el capità de cada equip n'escull dos de l'equip rival i els fa les preguntes. I ja està. En diem l'antidòping dels metges.



-¿Funciona?
-Perfectament.



-Expliqui'm, ¿quants equips hi participen?
-Generalment són 12. I gairebé sempre els mateixos: Alemanya, el Brasil, Austràlia, Àustria, Corea, Suècia, Anglaterra, Lituània... Però la idea és que el pròxim cop n'hi hagi 16. Ja tinc mig convençuts uns de Múrcia perquè juguin com a Espanya.



-I ara acaben de tornar de Manches­ter. Victoriosos.
-I és el cinquè cop. Ja ho veu, pentacampions, com el Brasil. Ha, ha, ha. Si fins i tot ens van trucar Artur Mas i Xavier Trias per felicitar-nos. Ja sap, per allò de Catalunya, per deixar ben alt el nom del país.